Que be tenir èxit, en els negocis, a la feina, en qualsevol projecte, o que  toqui la loteria. Ens aporta una sensació de benestar, diners, fama, poder, i orgull d’haver aconseguit una meta, d’haver finalitzat allò que hem lluitat per aconseguir en un moment determinat. Ens proporciona una sensació d’exultació i de estar contents, no se si acabar de definir-la com sensació de felicitat. 
 
I el fracàs, crec que aquí la ment ens juga una mala passada. De segur que tots pensem en pèrdues, de diners, de negocis, de temps invertit intentant fer una cosa que no ha sortit be, una meta no aconseguida. Quants ho hem sentit això?, tots coneixem aquesta sensació de derrota. 
 
Ambdues son situacions molt comuns en un món tant i tant competitiu com el que vivim avui en dia, entorn dividit entre guanyadors i perdedors, arreu s’ha de ser el primer. On s’ha quedat la frase de: “El important es participar i no guanyar”, el important es compartir. Aquí tenim un èxit del fracàs, una cara bona i es el compartir el camí d’una acció, amb d’altres, compartir coneixement i fer amistat, pel sol fet de fer una cosa ja guanyem en coneixement. Per tant encara que no arribem els primers sempre guanyem alguna cosa, experiència i saviesa. 
 
Però n’hi ha una altre de cosa que guanyem i que ens l’aporta el fracàs directament, i es tracta de la nostra capacitat de resistència i la de recuperació. El fracàs ens ensenya a aixecar-nos quan caiem i a continuar, ens ensenya a ser humils, i a millorar per una altre vegada. Del fracàs s’aprèn a ser fort, a tenir instint de superació, cosa que l’èxit no, l’èxit ens aporta felicitat i coses externes, però res de benefici interior. 
Vull destacar una part negativa del fracàs, i es que com ens afecta en el nostre ego i això no ens agrada, es capaç de frenar-nos, de dominar les nostres vides quan sentim la seva experiència de forma molt negativa, llavors ens sentim malament, i no volem participar, no volem repetir i en limita la nostra llibertat de escollir. Aquesta opció no enriqueix i ens fa caure en l’apatia. 
 
Cadascú es lliure de decidit com afronta el fracàs, des de una experiència exitosa o des de l’apatia. I jo em pregunto, i tu? Que en penses? Com afrontes el fracàs? A  partir d’aquí comencem el programa d’avui. 
 
 
Montserrat Masvidal  
Graduada en Relacions Laborals