D'entrada la separació pot ser parcial, durant un periòde temporal, canvi de feina o d'horaris; o la persona marxa i se'n va deixant el lloc on ha viscut, un altre exemple és que se separa de la seva parella, o un altre separació podria ser el final de la seva vida.

Podríem seguir buscant separacions i dols diferents. Des d'una visió una mica budista parlaríem de que estem en continuo moviment, per no patir hem de tenir la capacitat de no sentir apego a les coses i a les persones, tindríem que obtenir la habilitat d'acceptar quan algú se'n va sense patir aquest canvi sigui el que sigui. Des de el cristianisme confiaríem que aquest canvi té una fi i la fe ens hauria de ser prou forta per confiar el seu destí.

Per el que se'n va la por al canvi, és un factor molt present, i d'altres sentiments de capacitats,  iguals per el que es queda, és un punt d'inflexió, la inseguretat, l'incertesa fa que en el infinit de possibilitats es busqui la força per trobar l'estabilitat.

Com més eines tinguem, com millor estem amb nosaltres mateixos, més preparats ens sentirem per afrontar els canvis.