Plantejar-se aquesta pregunta no és cosa fàcil perquè inevitablement et condueix al fet de morir i  acceptar que un dia el món ja no comptarà amb tu.
 Pot caure com un gerro d´aigua freda per molts de nosaltres ja que en la  nostra cultura encara es un tabú i la mort es guarda en el calaix del  fracàs, del rebuig i de l´hostilitat. Com es pot fugir de  quelcom que forma part de la vida!
La societat que te por a la mort es una societat que també te por a la vida.
 Allò que més  costa d´aquesta pregunta transcendeix a la mort perquè  et porta a  reflexionar  altres  qüestions  que  van  íntegrament lligades al fet de viure.
 La vida es allò que realment es tem?
Enfocar la mort com a mestre de vida per viure millor construeix una nova dimensió que passa per prendre consciencia, acceptar i treballar en l´amor cap a un mateix, cap a l´altre i cap a la mateixa vida.
Que es el que realment importa a la teva vida?
Estàs atenent als teus somnis?
Quin valor li dones a la teva vida?
En que utilitzes el teu temps?
Què t´impedeixen les teves pors?
Agafa un paper i un boli, escriu tot allò que voldries fer abans de morir, tot allò que voldries dir als teus fills, parella, amics, família… i despès adona’t d´una cosa: que estàs viu!
 així que fes que la teva vida valgui la pena.
Viure es atrevir-se a somiar. Quan tens por a perdre, ja has perdut. Posa-li passió a la vida, motivació, ganes de viure i sobretot posa-li  l´ingredient bàsic.. l´amor.
Quina sort no saber quin dia moriràs.. t´obliga a viure caca dia intensa-ment i amb consciència...com si fos l´últim.