Aquesta es una pregunta clau per uns ésser com nosaltres on els sentiments i desitjos envers els demés tenen tanta rellevància. Les relacions humanes son interactives, sempre hi ha una causa-efecte, jo actuo d’una manera i tinc una actitud determinada generant una resposta a l’altre persona.
La manera d’estimar ideal, es la de donar, es tracta de la manera de pensar i de fer següent: “ T’estimo tant que vull que siguis feliç i per això ets lliure” o “t’estimo i t’ajudaré a aconseguir els teus objectius en la vida”. Jo soc de les que penso que una parella en l’amor es la suma de 1+1=3, perquè el resultat de l’amor, de una parella que s’estima i decideixen passar junts la resta de la seva vida, el seu amor i ajut entre l’un i l’altre fan que el resultat no suma 2 sinó que suma 3, es a dir que augmenti el seu valor com a persones.
Però no sempre és així, tenim sentiments i tenim necessitats, si les nostres necessitats no estan cobertes no ens sentim estimats i llavors fem retrets als demés, siguin la parella, o amics o fills o familiars. La pregunta que em faig és, és aquest un enfoc correcte? Realment es aquest l’objectiu de l’amor, que l’altre persona ens cobreixi necessitats?. Aquesta forma de mirar continua essent des de el jo, des de les meves necessitats. 
I si fem un enfoc diferent, envers de observar les nostres necessitats i lamentar-nos si els demés les cobreixen o no, perquè no observem els demés per veure que ens donen, observar si els preocupem o no, es tracte d’anar més enllà de les paraules, es tracta de observar els fets. Si ens preguntem què fa l’altre persona per mi? I l’observem, podrem veure si li importem o no, si realment ens estima o no, si ens dona quelcom de manera desinteressada o no.
Es un bon exercici per descobrir als altres, estic segura que es una manera de conèixer a les persones que tenim al nostre voltant i veure que ens estimen més del que ens pensem més enllà de cobrir les nostres necessitats, i també descobrir la manera que nosaltres també ens donem a elles. Es tracte de donar i rebre. Moltes vegades l’amor no es que ens complaguin sinó que ens diguin la veritat encara que ens faci mal. 
Estimar i ésser estimats. Hi pot haver quelcom més important que això per reafirmar la nostra existència?
Montserrat Masvidal 
Graduada en Relacions Laborals