A peu d’urna, d’internet, de tv i de la premsa hem pogut seguir la victòria absoluta de la dreta popular i ciunionista a les eleccions generals. Sort que PxC no ha tret cap diputat!
L’arc de santmartí parlamentari no pinta gaire bé: domina el blau i s’ha degradat el roig, afavorint el predomini del verd, pels vots indignats i el morat republicà. I l’abstenció!
El compromís entra al Congrés amb ecologistes en acció d’Equo. L’estelada no hi és!
La coincidència (?) electoral amb el 20N ens recorda els 36 anys de la mort del dictador i que contra Franco viviem (i lluitàvem) millor. Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia!

Ara s’estableix un nou paradigma. S’acaba el bipartidisme de la transició democràtica. Mentre s’anomena el nou govern abans de nadal, els EUA, la Merkel, cap de la UE i els mercats financers especulatius ja hauran establert el model que cal aplicar. I tot seguit potser establiran un govern tecnocràtic d’economistes, com a Grècia i Itàlia.
El PP demana solidaritat a les comunitats. I ajuda als fons europeu a canvi dels deures.

Les retallades a sanitat, educació, treball i pensions són solidàries?

El pont de la Constitució i nadal servirà (si el temps i la butxaca ho permet) per viatjar lluny i oblidar l’estat del malestar que viurem. Ja hem perdut la inocencia amb els especuladors polítics i econòmics i corruptes com Berlusconi i més propers que s’engreixen a costa nostra.

Quin model social vull? Un canvi de model!

Al llarg d’aquests anys, a l’escola i a les entitats he treballat per la llengua, la història, la ciutadania, la tolerància, la solidaritat, el medi ambient, la sostenibilitat, els drets humans universals, la unió d’Europa i del món. I tinc esperança en la primavera àrab, que ha de portar més llibertats als països sotmesos pel colonialisme europeu i ianqui.
I caldrà erradicar definitivament la fam i els abusos a la infància i a les dones del món.

És posible o utòpic? Decidim o decideixen per nosaltres?

Ara tots aquests valors socials perden força pel mercantilisme especulatiu i el consum. 
Martine Klein defineix clarament la doctrina shock capitalista que s’aplica des del 2001. 
L’economista Niño Becerra ens diu, més enllà del crash, que la crisi sistèmica actual és semblant a la de 1929 i té a veure amb la responsabilitat política. S’ha esgotat el model i cal crear un model social nou. L’estat està en retrocès pels deutes. S’ha esgotat la capacitat d’endeutament d’empreses, bancs i famílies. Creu que caldria un govern de concentració, com a Grècia i Itàlia.

Ja ho decidirà Alemanya i França, caps de la UE?

Mentre el déu Cronos segueix devorant els seus fills volen salvar o enfonsar l’euro com a plataforma econòmica que ens ha portat tots els maleficis de la caixa de Pandora.
Esperem que la depressió tardoral no ens faci abandonar la indignació i el compromís per tal d’aconseguir un model social alternatiu més humà i sostenible!