La ciència no deixa de ser un discurs entre d’altres. Com la poesia, la divulgació o la filosofia busca incidir en la realitat mostrant en aquest cas la veritat de les coses. Ho fa des de la objectivitat, buscant allò que tothom coincideix a comprovar el que és diu l’evidència científica. Per això treballa amb els números que són el que més s’acosta a la objectivitat. Ha estat per això un saber que ha aportat molt a la humanitat, però també li ha tret. Ens ha donat la penicil•lina, però també la bomba nuclear.

Però des de fa uns anys amb l’auge del postmodernisme i de l’economia ultraliberal s’ha desvinculat aquell planteig tant digne de la ciència pel saber a un altre que relaciona la ciència directament amb el negoci. Hi ha casos de falta d’escrúpols en el món científic, no cal dir per altra banda i clar això s’ha de repetir sempre també hi ha virtuts.

Puc citar dos exemples d’aquesta falta d’escrúpols: el cas de la Wolkswagen amb el tema de la manipulació informàtica per amagar la veritable contaminació dels seus cotxes i per altre la prescripció desmesurada de fàrmacs en els anomenats casos d’hiperactivitat. Per mi el secret està en que el comú dels mortals no en sabem ni de mecànica ni de psicofarmacologia i d’aquesta manera poden explicar-nos com són les coses sense possibilitat de crítica fàcil, doncs tenen la paella pel mànec.

Antigament sembla que paraules com l’honor, la dignitat, l’amor al saber i al treball eren valors fonamentals en les societats. Ara tot això s’ha diluït i potser ridiculitzat en pro de l’amor a l’èxit i al benefici que en si són valors purament individuals.

On queda la investigació independent i gairebé heroica de Marie Curie o el viatge romàntic de Charles Darwin buscant l’Origen de les Espècies. Ara sembla que la ciència es relaciona més amb la necessitat de finançament i beneficis econòmics de la seva aplicació, que la cerca del benestar en la humanitat. Per exemple les universitats fan tractes colze a colze amb les empreses amb la finalitat de servir molt a l’economia i poc al saber, faltant el respecte a l’origen etimològic de la paraula universitat que es relaciona amb la unitat, ser el centre dels sabers, per acabar essent aquesta relació economicocientífica i prou.

Per què...

Com ho podem fer per tornar la virtut a la ciència?
Què en penseu de considerar la ciència com un discurs més i no com el discurs fonamental?
I d’aquesta relació entre ciència i economia, esteu d’acord que destil•la una certa perversió?

I sobretot...

Quin és el valor real de la ciència?