Des de la concepció de l'ésser humà la seva fisiologia està en situació de canvi radical i constant, creixem fisiològicament però sobretot canviem psicològicament, s'adquireix informació i s'estableixen nous perímetres de coneixement i noves pautes de conducta, gairebé sense voler.
Però a qualsevol moment la persona pot decidir acomodar-se en els seus costums, relacions socials o familiars, aficions, hàbits intel·lectuals…normalment aquesta decisió serà de tipus inconscient…respondrà a la trucada del principi del plaer i de l'autoprotecció?
Potser el primer pas per evitar l'acomodació i facilitar el canvi és fer conscient i acceptar cinc aproximacions:
…..que ens passem la vida convivint amb un sens fi d'errors
…..que precisem un cert estat permanent d'autocrítica i humilitat.
…..que canviar implica l'acceptació que podem estar equivocats
…..que equivocar-se no és necessàriament vergonyós
……que podem canviar errors per oportunitats. “El triomf del veritable ésser humà sorgeix de les cendres de l'error” (P. *Neruda)
Potser sigui bon exercici vital fer de la reflexió i del canvi uns lleials companys de viatge durant tota la vida…l'estratègia del canvi. “ No esperis el moment oportú, crea-ho” (G.B.Shaw)…ha existit algun home o dona decisius en la història de la humanitat que no hagin estat revolucionari?.....
Hi ha molt a favor de les nostres resistències endèmiques al canvi:
Confortabilitat: tendència a l'equilibri *homeostàtic psicològic.
Confusió: dificultat a visualitzar el canvi
Crítica automàtica: automatisme sistemàtic de negació a noves proposades
Negació: tendència a acceptar que les coses no poden ser diferents
Sabotatge: accions preses per inhibir el canvi.

Contra les quals cal dotar-se de la autoconvicció que l'anàlisi permanent de les nostres rutines, efectuat amb audàcia i valentia, ens dotarà del valor per enfrontar-nos a escenaris de vida *discontinus o no gaire coneguts. Probablement el que ens fa canviar és arribar al fet que aquesta autoconvicció és el millor per a les nostres vides i després ser capaces d'instrumentalitzar i operacionalitzar aquesta convicció.

“No és l'espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que respon millor al canvi” (Ch. Darwin)
Octavi Garcia. Lc.Psi. Arenys de Munt. 29/1072015