Sempre que haig de pensar en un concepte abstracte com el que avui ens ocupa m’agrada buscar als diccionaris a veure que en diu. Transcendir és una paraula d’origen llatí  formada per un prefix trans que vol dir més enllà i l’arrel scandere que vol dir ascendir. Es pot significar doncs com un pujar més enllà o anar més enllà ascendint. Ja, directament, la paraula ens evoca a pensar en la possibilitat de canvi amb aquesta idea d’ascendir, que no és un canvi qualsevol sinó un canvi cap a més. Però, cap a més de què?, a més de coneixement?, a més de saviesa?, a més de consciència? o a més en el ser, així en general?
Des de la religió i l’espiritualitat es dona molt valor a la possibilitat de transcendir, és a dir, i acostant-nos a la mística, d’abastar un coneixement o dimensió que abans no teníem a través del que s’anomena una experiència transcendental. El filòsof Immanuel Kant en parlà dient que aquest coneixement transcendental no versa sobre els objectes sinó sobre el nostre mode de conèixer a priori els objectes i que és una qualitat únicament humana que ens parla de la capacitat de metacomprensió.
Potser des d’una racionalitat més utilitarista i allunyant-nos de concepcions massa elevades transcendir pot voler dir anar d’un punt a un altre, així subjectivament, un punt on un passat a canviat per un present alternatiu i potser millor.
També tenim l’oposat a la transcendència com és la immanència. Llavors si transcendir ens dona un significat de canvi cap a munt, la immanència ens parla de la immutabilitat, dels arguments o personalitats tancades a aquesta possibilitat de transcendir i fins i tot a que existeixi alguna possibilitat de canvi, és a dir, que en realitat res canvia.
Perquè..., es pot pujar cap amunt en qüestions de consciència o és l’arrogància que ens fa pensar que estem més amunt que un altre? Què és el que ens situa més amunt d’un altre finalment: els diners, el poder, l’experiència, la consciència, la personalitat...?   crec que el més important és que estiguem, així subjectivament, en un lloc a gust, fent el que ens agrada i dient el que diem essent escoltats i reconeguts.
I també... la transcendència ve de dins o de fora? ...i... està de moda la transcendència?