La Dignitat és un valor bàsic de les persones. Volem una vida digna, un treball digne, guanyar o perdre amb dignitat..  esperem una mort digna.. en definitiva, demanem als polítics i la societat un tracte digne. La Declaració Universal dels Drets Humans diu en el seu primer article “tots els éssers humans neixen lliures, iguals en dignitat i drets”. Però, a què ens referim exactament quan parlem de dignitat?
Dignitat és un terme conflictiu, polisèmic, ambivalent, i fins i tot perillós ja que, en ocasions, es fa servir per a defensar dues postures que es confronten.  Kant deia que Dignitat és allò que està per sobre de qualsevol preu, i el seu valor no és relatiu sinó absolut. En un món on l’economia estableix les regles del joc i tot sembla tenir un preu, té sentit parlar de valors com la dignitat?
La defensa de la Dignitat hauria de fer-se extensible des del naixement fins a l’últim dia de la vida de qualsevol ésser humà. Aprofitant que demà farà dos anys que va començar el moviment del 15-M, on la Dignitat és un dels valors insígnia, ens preguntem: què volem dir quan demanem una vida digna?

Jordi Royo
Calella, 9 de maig del 2013

“la maduresa de l’home és haver recuperat la serenitat amb la que jugàvem quan érem nens”
Friederich Nietzsche