La persona que us parla, en Joan Miquel Lorente, ha treballat a unes quantes empreses en el que porta de vida laboral. He vist de tot: persones admirables i humanes i també persones tòxiques i inhumanes, he vist empreses que funcionaven i empreses que no. He viscut la deslocalització i el tancament d'una fàbrica per tal de produir més barat a Àsia i així tenir més beneficis. D'això parlarem avui: com hi ha empreses que els importa un rave el destí dels seus treballadors i treballadores, que els considera números o en llenguatge empresarial “recursos humans”. El títol d'avui d'El Punt de l'Interrogant és: “Recursos humans per usar i llençar o persones per potenciar?”

En els últims anys les condicions laborals a causa de la crisi s'han tornat precàries per llei. Però lo del nom “recursos humans” ja ve de lluny. Ve de la revolució industrial on les persones que treballaven a les fàbriques eren considerades mà d'obra o força de treball sense noms ni cognoms, simples recursos. Si algú es posava malalt o moria o era acomiadat o feia vaga hi havia un altre per ocupar el seu lloc. És a dir, les persones eren recursos d'usar i llençar.


En els darrers anys, la feina ja no és tant feina física com abans sinó feina intel•lectual. De mica en mica es va comprenent la gran importància i el valor de la qualitat de les relacions humanes a les empreses. Cada dia hi ha més organitzacions que ja no tenen només l'objectiu de guanyar diners sinó també tenen l'objectiu de convertir-se en llocs on desenvolupar tot el potencial de les persones que hi treballen.

Un professor de l'escola de negocis EADA, Franc Ponti, es preguntava això: les organitzacions, són instruments d'alliberament o de coerció? És bo preguntar-se això, per què la por i el desànim estan més vius que mai a moltes organitzacions. I la persona que us parla creu i desitja que les coses canviïn. Hi ha una altra manera de treballar i de fer empresa, una manera més humana on les persones, a més de guanyar diners, gaudeixin de la feina i es desenvolupin com a persones.

El canvi social i el canvi empresarial van de la mà. Humanitzar l'empresa va de la mà de la humanització de la societat. Per què suposo que les persones estem farts de tiranies i volem ser feliços a la vida, feina inclosa.