Parmènides, Plató, Avicena, Descartes, Hume, Lacan, Hartmann, Freud…quants plats de menjar ha pagat “La Realitat”, pot ser el concepte més marejat  de l’historia del pensament, després del de Deu.
Estem on estàvem,  davant d’un etern filosofeig sobre “La Realitat”,  concepte que marida dramàticament amb a les nostres  realitats  subjectives. El problema es del que et mira al mirall, es fàcil fer-se trampes al solitari .
Quasi sens dubte, l’exploració física e introspectiva, l’empatia, l’anti-dogmatisme, la relativització, la valentia, l’ universalitat, el mestissatge i d’altres siguin els millors progenitors del descobriment de “la realitat”, la millor possible, i avis de l’admiració i la sorpresa.
L’exploració de les coses i criatures pot esser un perillós exercici. Has d’aixecar-te de la teva butaca, estimular els neuro-transmisors, buscar nous interlocutors, posar en dubte la teva informació i creences.
  • L’admiració es germana del descobriment.
  • Descobriment es el fill del risc.
  • Risc es descendent de l’intel•ligència sobrevivent.
Però,  Ay! amics i amigues, per més inri,  a l’exercici d’admirar  “la realitat”  s’hi afegeix el caos  de pensar que estàs descobrint una veritat més real que la que creies tenir, menjant-te un  aliment indigest, ….ufff.  La millor realitat?..la que ens convé?..la patrimonial de ments senzilles?.  Admirats davant de la nova realitat?..es possible, però admirats i més insegurs?, incòmodes?, desestructurats?....
Et senten bé les noves realitats?. Expectorar “la realitat” personal als demés com única realitat,  es i ha estat un exercici quasi universal. Ho fan els integristes de tots colors, siguin jueus, musulmans, cristians, de dretes, esquerres, rics, pobres, llestos, rucs..tots ells admirats de la seva realitat.
Crec que admirar “la realitat”  es sà exercici, probablement quasi tots ho fem…Fora bon complement que totes les criatures humanes, després de descobrir “la realitat” i auto-admirar-nos per el descobriment, comencéssim (ja!)  a qüestionar-la  i a buscar “la realitat”  següent…i així successivament. Amén.