En aquest curs a l’ensenyament hem encetat la novetat de la setmana blanca que serà la setmana que va de dilluns 28 de febrer fins a divendres 4 de març. Es tracta d’una novetat efímera perquè segurament és el primer i únic curs en què es farà. El nou govern de CiU tot indica que no n’és gaire partidari i l’eliminarà. En aquest curs no té més remei que empassar-se-la perquè ja es va començar així, sota aquesta premissa, i alumnes i docents vam començar el curs una setmana abans del que es feia habitualment.
El President Pasqual Maragall fou un president que no passà desapercebut. La manera que tenia de fer, sovint carregada de sorpreses, va encunyar el terme de “Maragallades”. El germà, Ernest, des del càrrec de Conseller d’Educació, li ha seguit les passes. La relació del conseller amb els docents ha estat carregada de tensions, poc dialogant i massa impositiva. Els mestres i professors són treballadors de l’administració i han de fer el que els diu qui mana, en aquest cas el conseller. Tanmateix no convé perdre de vista que de cara a l’efectivitat de la feina pot mig governar sense la col•laboració dels docents, però en cap cas s’hi pot quan els tens en contra.
I el tripartit, amb el conseller Ernest Maragall al capdavant, sovint ens ha tingut en contra. Recordem, si més no, la famosa sisena hora a primària, el projecte 1x1 a l’ESO i la setmana blanca tant per a uns com per als altres.
S’ha volgut copiar el model d’altres països europeus però s’ha fet des de la improvisació i sense calibrar els efectes socials que comporta.
A casa nostra la fragmentació del curs escolar, l’alternança de períodes d’aprofitament intens seguits de períodes de vacances per recarregar piles, la marca el Nadal i la Setmana Santa. Si la Pasqua s’esdevé més aviat la cosa queda més ben repartida, si cau molt tard –com passa enguany– el segon trimestre queda una mica més llarg, però no passa res de res.
Diríem que l’invent de la setmana blanca portarà més maldecaps que no pas els que pretén estalviar. N’hem sortit o sortirem escaldats tots els col•lectius. Per què? Doncs sense voler fer una llista exhaustiva us apuntaré algun motiu que ha afectat negativament, o afectarà, a cada estament:
Alumnes: Les aules i centres els tenim ben adaptats, en general, per combatre el fred, però no pas la calor. Des del punt de vista del rendiment acadèmic d’un alumne no té comparació les condicions del febrer/març, molt millors climatològicament parlant, que no pas les de la primera setmana de setembre en què fa calor i les tardes, sobretot, són especialment complicades.
Pares: La rutina de l’estiu ja la coneixen les famílies i els fills els tenen encabits d’una manera o d’una altra. Hi ha encara activitats de casals i hi ha pares que encara fan vacances. Això, i altres maneres que cada família se les sap, permet tenir els fills dedicats a alguna activitat que els pares coneixen.
En aquesta setmana de març, com s’ho faran a més d’una casa? No és un tema banal i molts pares s’ho plantegen i els té amoïnats. S’ha instaurat des de la pressa i la improvisació i no s’ha dotat de pressupost –evidentment perquè això suposen molts milions d’euros– per mantenir els centre oberts amb activitats lúdiques alternatives.
Docents: Tornats del mes de vacances d’agost, perquè aquest és el nostre mes de vacances malgrat que la gent pensa alegrement i equivocada que tenim tres mesos de vacances d’estiu; doncs, tornem de les vacances, deia, i aquets primers dies de setembre són vitals per fer una bona planificació i programació del curs. En fer-nos començar les classes abans això no es pot fer bé, o no es fa tan bé, i cal treballar a corre-cuita.
I si algú replica: Aquesta feina de planificació per què no la feu al juliol? La resposta és simple: perquè no podem. Sovint, al setembre, encara no sabem, perquè el departament d’ensenyament no ho té decidit, quans professors serem, i si algun grup ens el trauran o no... És a dir, que fins i tot els horaris que cal explicar als alumnes el primer dia, no sempre poden estar a punt el dia 12 de setembre (entendreu, doncs, que molt menys encara el dos o el tres).
Per tot això i més coses que sortiran en aquesta tertúlia: setmana blanca o negra?