Moltes vegades pensem que els demés haurien d’actuar d'una manera determinada,  és com si la seva resposta estès predeterminada, en el fons per allò que nosaltres voldríem que fos. 
 
Si no és així, com ha passat el que nosaltres esperàvem,  poden sorgir pensaments de frustració, d'impotència, de decepció, o per el contrari podríem tenir un sentiment antagònic, acceptaríem com l'altre ha actuat, pensant que ha fet el millor que sabia en aquell  moment. 
 
Moltes  vegades ens és difícil pensar, perquè l'altre actua com ho ha fet, perquè ho mirem des de la nostra ment. I des de la nostra ment, ens pot portar a no entendre els motius que l’han mogut a actuar com ho ha fet, i això és el que fa sorgir el problema, o la discòrdia. 
 
Quan creiem que l'altre no ho ha fet bé, la nostra ment comença a ingeniar, comença per buscar mil maneres diferents d’haver resolt la situació. També troba solucions millors, perquè analitzant sempre en fred i fora d’aquest moment, és possible que hi hagi una manera millor, però en canvi, en situació i en aquell moment, s’ha de tenir la fe i la confiança en que, l’altre fa, amb les eines que té, el que creu que és millor. 
 
Aquí posaré la frase de “con estos mimbres, haré estos cestos" aquest moment, ho faig servir per sortir­me’n d’aquesta situació de la millor manera possible. 
 
Si no podem i no som capaços de fer aquest discerniment, i de veure a l’altre com a innocent, llavors malpensem, veiem a l'altre culpable, pensem que ho ha fet malament, ens convertim en crítics, i a vegades amb jutges, i podem fins i tot condemnar. 
 
Altres vegades ens sentim tristos perquè no ens sentim valorats, ja que si actuen així pensem que és perquè no ens aprecien prou, que no ens valoren, ens ho agafem com una ofensa, com algú personal. No pensem que poden tenir una bona raó, o un mal dia, o el que sigui, i no en parlem i allò es guarda amb rancor. 
 
Crec que quan passi això, ens podem fer una sèrie de preguntes per saber en quina situació estem, quins són els nostres sentiments i quines són les emocions que ens estan movent. 
 
Acceptem a tothom tal i com és? Amb les decisions que prenen, encara que siguin diferents de com les que faríem nosaltres? 
 
Acceptem cada situació tal i com és, o ens rebotem en com està anant la situació? 
 
Mirant des de la llibertat a escollir, seria maco pensar que no ho ha sabut fer millor, que està bé tot tal i com està, adoptar aquesta actitud des de la Pau, ja que aquesta persona ha actuat amb les eines que tenia o disposava en aquest moment, pensant amb la voluntat de no  perjudicar a ningú, tant de bo, si tots penséssim així, no?. 

Gemma Puig