M’agradaria començar la presentació d’avui amb una petita història:

Dos amics es troben pel carrer i un d’ells, en veure l’altre summament trist li va preguntar què li passava. L’amic va respondre:

- Fa tres setmanes va morir el meu oncle i em va deixar 40 mil euros.
- Això  són molts diners - va respondre el primer.
- Si, però això no és tot, fa dues setmanes va morir un cosí i em va deixar 85 mil euros.

L’amic li diu:

- Vaja...més diners encara! Et deus sentir una persona beneïda.

- És que tu no ho entens - diu l’altre - la setmana passada va morir una tieta i vaig heretar gairebé un quart de milió!

L’amic ara estava confós,

- Llavors, quin és el problema?

- El problema és que aquesta setmana no he rebut ...RES!! !!

Aquest és el problema de rebre alguna cosa regularment, tot i que sigui un regal, comencem a esperar-ho com si fos una obligació per part de l’altre. Què passaria si ens donessin 10 euros diaris durant un mes i de cop i volta ens els deixessin de donar? Hi hauria persones que es sentirien molestes i fins i tot ofeses.

Així  passa també amb els regals o les coses bones que ens ofereix la vida diàriament. Merescudes o no, ens oblidem d’agrair-les i comencem a esperar-les de vegades amb exigències i quan alguna d’elles no la tenim, podem arribar a sentir-nos molestos. 

És important ser agraït, sempre hi ha raons per ser-ho. Caldria començar cada dia sentint-nos agraïts. Agraïts pel llit on hem dormit, per tenir un sostre sobre el nostre cap, per la possibilitat de menjar cada dia...tenir aigua, sabates, feina, salut, amics...la llista pot ser molt llarga...el sol, el cel, els arbres i ocells, l’herba i les flors, la pluja...els aparells que ens fan la vida més fàcil, els llibres, la música...Hem de ser agraïts per totes les nostres capacitats, perquè podem pensar, parlar, riure, respirar...Agraïts perquè estem vius. Evidentment que ens faltaran coses, a algunes persones més que a d’altres. Entenem que no sempre podem tenir tot allò que voldríem. Hem d’acceptar que podem tenir certes carències i alhora hem d’agrair totes les coses bones que tenim, que possiblement poden ser més de les que necessitem per ser feliços. 

La paraula Gràcies la coneixem tots, però hauríem d’incorporar-la més a la nostra vida. Quantes vegades agraïm el que som o el que hem viscut? Quantes vegades pensem en el que tenim? Valorem cada moment de la nostra vida? Valorem les persones que tenim al nostre costat? 

Només  és precís que per uns instants connectem interiorment amb totes les coses que la vida ens ofereix, inclús cal agrair les dures proves que ens podem trobar perquè també aquestes ens donaran  oportunitat  per aprendre, poder cultivar virtuts com la paciència, la tolerància o l’esperança. 

La vida es veu molt més àmplia des de la lent de la gratitud. Ser agraït no és difícil, no costa gaire, només és una qüestió d’actitud.