Actualment coexisteix en aquest país –i crec que el fenomen no és cap exclusiva hispànica- l’hàbit de senyalar l’escola com a correctora necessària de tots els vicis i insuficiències culturals amb el condescendent menysteniment del paper social de les mestres i els mestres. ¿Que es parla de la violència juvenil, de la drogoaddicció, de la decadència de la lectura, del retorn d’actituds racistes, etc? Immediatament salta el diagnòstic que situa –i no sense fonament- a l...

Continue reading ...