Som allò que creiem que som i deixem de ser lliures quan ofeguem l’autèntic jo sota capes de condicionaments socials i de percepcions adulterades de la nostre pròpia i genuïna identitat.

Sòcrates tenia la convicció de que venim savis al mon i conforme creixem anem sepultant aquesta saviesa natural sota els condicionaments socials, educatius, dogmàtics, etc. que anem adquirint, fins quedar molts desnaturalitzats.
Per això Sòcrates va definir el mètode maièutic, que bàsicament consisteix en fer-nos preguntes de manera concatenada fins arribar al fons del nostre ser on rau aquest coneixement ancestral sepultat per la socialització.

Tenim capacitat d’autodefinir-nos i jo diria que l’obligació moral de fer-ho, els pitagòrics també defensaven aquesta capacitat d’autodefinir-se, la famosa frase del temple de Delfos “Gnosce te ipsum” és seva. Coneix-te a tu mateix, només fent el viatge interior al nen que habita dins nostre, arribarem al coneixement i en conseqüència la comprensió, no hi ha definició pròpia (és a dir consciència) si no ens coneixem, sinó ens entenem a nosaltres mateixos.

I si no ens coneixem no serem mai lliures. El dogmatisme, l’adoctrinament social que rebem al llarg de la nostre vida son una presó real per a l’infant socràtic que portem dins, visualitzem una nina russa una dins de l’altre, així som les persones.

Us porto a la memòria la pel•lícula Matrix, on al protagonista se li ofereixen dues opcions: prendre la pastilla vermella i obrir del tot els ulls a la realitat, enfrontant-se al propi jo o la pastilla blava que representa l’amnèsia i negar-se un mateix, negar al nen que portem dins. 

Una gran majoria de les persones d’aquesta societat opten per la pastilla blava, renuncien a conèixer el seu jo profund, no s’accepten, els fa sentir insegurs de ser lliures i s’estimen més romandre esclaus, tot i els inconvenients, és més confortable psicològicament.

Llibre recomanat Walden 2 de B.F. Skinner.