Molt bona nit a tothom.

Definició d’atzar, segons diccionari de l’enciclopèdia catalana:

  1. Causa assignada als fets de què hom desconeix la causa real
  2. Aventura
  3. Bona (o mala) sort
  4. Caràcter d’un esdeveniment que és el resultat de la coincidència de dos fenòmens que pertanyen a sèries independents en l’ordre de la causalitat.
  5. (matemàtiques) conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible.

Definició de contingència, qualitat de contingent: que pot esdevenir-se o no esdevenir-se. Eventual.

Hi ha una frase d’Einstein (¿) que diu: déu no juga als daus…….

Partint d’aquesta premissa, diríem que tot està previst, que tot té un perquè (això suposant que creguem en déu i que, també, estiguem d’acord amb aquesta frase….

Però……… tornem a llegir la cinquena excepció del diccionari sobre la paraula atzar,  la que correspon a les matemàtiques, que m’agrada molt: 5. (matemàtiques) conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible.

Remarquem: causes inconegudes........... Efecte no previsible......

L’home en la seva eterna recerca del perquè de les coses, remena i regira a veure si en desfà l’entrellat. Pensa: si conec on s’origina això i com puc controlar els resultats.

Comencem amb els exemples: si quan veig el semàfor de vianants amb llum vermella, em decideixo a creuar el carrer, tinc moltes possibilitats de que m’atropelli un cotxe.

Intervé aquí l’atzar???? Rotundament no. Les normes que regulen les conductes dels homes sobre la terra, són creades pels mateixos homes.

Un altre exemple: si decideixo anar-me’n de vacances a Nicaragua, i a l’arribar allà vull anar a menjar a un restaurant el nom del qual em crida l’atenció (no hi ha cap causa objectiva, em crida i prou) i resulta que quan hi arribo aquest restaurant està regentat per una dona catalana........  Intervé aquí l’atzar???

Jo diria que sí: alguna connexió que circula per alguna part més elevada del meu jo humà, m’ha dirigit cap a aquell lloc en concret.

Ara bé, el que s’esdevingui d’aquell encontre, ja és decisió meva. Utilitzo el que en diem lliure albir i passo a responsabilitzar-me dels meus actes.

I d’on ve aquesta connexió que m’ha fet anar cap allà? I a on s’endolla??? Us podeu preguntar…..

I em responc a mi mateixa: si hi ha més realitats de les que capto amb els meus sentits físics, les dec captar amb alguna part meva que no és física.

I també dec tenir alguna mena d’ADSL (no físic, i gratuït, és clar) que em permeti efectuar connexions amb alguna dimensió més enllà de la pròpiament física, diem-li dimensió energètica, que em proporciona una informació que, més o menys conscientment, puc utilitzar en la meva vida diària.

Amb aquesta reflexió ja puc contestar-vos l’enunciat del programa:
Recordem que avui ens preguntem: tot és fruit de l’atzar?... La contingència.

I us responc: doncs francament,  no ho sé.

El que sé, és que sento i penso. El fruit de la reflexió o fusió d’aquestes meves dues parts (sentiment i enteniment) és el discerniment. I aleshores trio què faig i què no faig. I com he dit abans, també em responsabilitzo dels meus actes.

Tota experiència em proporciona unes vivències i el ressò que aquestes vivències produeixen en el meu interior, em fa ser més o menys  conscient dels meus actes.

Com més elevat és el grau de la consciència (o més megabites té l’ADSL energètic), millor s’aprecien els invisibles fils que teixeixen el fer i desfer de l’experiència humana.

Segons el grau de consciència que tinguem en el moment de viure una experiència, podrem respondre’ns si aquesta ha estat fruit de l’atzar……… o no. El que jo cregui de la meva experiència personal no ha d’envair la teva pròpia experiència, encara que tu i jo estiguem vivint els mateixos fets.

I acabo amb una altra frase que diu: un problema no es pot resoldre en el mateix pla on s’ha creat.
Doncs això companys, que us respondré la pregunta quan pugui.