Veritat és un mot al qual recorrem sovint quan volem fer esment de sinceritat, honestedat, coherència o certesa.

Veritat ve del llatí veritas que alhora tradueix el grec alétheia que vol dir “el que no està ocult”, és a dir, és la conformitat entre el que es diu, es pensa o es creu i la realitat, allò que és o succeeix.

També s’entén com a veritat allò que correspon o coincideix entre la ment i la realitat.

Però més enllà del que defineix la filosofia o el que recull l’enciclopèdia, què és per a nosaltres la veritat?

Primer de tot, seria interessant diferenciar entre la pròpia veritat i la dels altres donat que, si partim del fet que la veritat és un coincidència entre la ment i la realitat, ben segur que la nostra veritat no sempre coincidirà amb la d’altri. Així doncs, podríem parlar també de veritat subjectiva, o dit d’una altra manera de la nostra pròpia veritat, personal, parcial i, fins i tot, apassionada; i de veritat objectiva, imparcial i desapassionada.

Aquesta distinció ens dóna peu, també, a mencionar la veritat relativa com aquella en la qual s’involucren el coneixement individual i les creences personals, i la veritat absoluta.

No voldria acabar sense posar damunt la taula un altre tipus de veritat, la pragmàtica, aquella veritat en la qual s’accepta com a cert allò que ens és útil per a la vida quotidiana o per progressar amb un estudi particular.

Resumint, doncs, diríem que hi ha molts tipus de veritat depenent de qui sigui el que l’expressa però com sabem quina és la veritable veritat?

El que és cert és que dir la veritat no sempre té les conseqüències que esperem i moltes vegades aquesta sinceritat ens pot conduir a situacions difícils de portar. Tothom parla de sinceritat i de quant n’és d’important actuar d’acord amb ella però estem realment preparats per tenir, sentir, actuar, expressar-nos amb i des de la sinceritat? amb i des de la veritat?

Montse Macanàs