El que m’ha plantejat preguntes en primer lloc ha estat quin havia de ser el títol d’aquest programa, i he arribat a la conclusió que havia de ser: Té sentit… ser frugal… en una societat capitalista? És a dir, la part més important serà la del sentit de la vida, després el tema de la frugalitat i, última, la societat capitalista.
Per poder contestar aquesta pregunta, ens hem de plantejar l’interrogant: “Quina societat imaginem on ser frugal tingués sentit?”
No entraré gaire en temes econòmics, perquè no en sé, d’economia, i intentaré centrar-me més en els aspectes socials.  En el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana el significat de frugal és: “Que s'acontenta d'aliments simples i poc abundants, moderat en el menjar”. És interessant perquè fa referència a un aspecte ben material de la vida humana, el menjar, que forma part de les nostres necessitats bàsiques, però que té unes intenses implicacions socials, econòmiques, psicològiques, emocionals i, fins i tot, espirituals. L’actitud que te la societat i la persona davant de l’aliment diu molt de la seva manera de funcionar i de pensar. Diu coses al voltant de com es relaciona amb el seu mitjà de sustent, si el respecta, si el valora, o, al contrari, sent que el pot malgastar i que sempre n’hi haurà al seu abast. Diu molt sobre la seva relació amb el plaer, si sap com extreure molt plaer de petites coses senzilles o si necessita una presentació, un context  sofisticat per poder gaudir.  De fet, frugal té les seves arrels en el llatí fruges –és a dir, fruits de la terra- i en aquella llengua va passar a significar persona moderada, sòbria, i fins i tot honrada, sàvia i prudent. 
La frugalitat avui en dia s’entén  des del marc de la filosofia del de-creixement, segons la qual cal abandonar la recerca del “cada vegada més” que ens ha portat a l’actual crisi mundial, deixar de perseguir produir cada vegada més, renunciar a creixer i a acumular i permetre que tothom pugui treballar menys.  La crisi, com sabem, té greus implicacions econòmiques i també ecològiques, socials, culturals i totes aquestes afectacions tenen a veure amb la desmesura, la idea que més és millor, a la qual ja fa temps que s’ha contraposat la possibilitat que menys és més. Això implicaria desacostumar-nos a créixer, decréixer seria sinònim de créixer en humanitat, això passaria per redistribuir les riqueses i minvar les desigualtats entre pobles i entre nivells socioeconòmics, saber cuidar dels recursos que tenim i tenir respecte pel lloc on habitem.  
Segons el que acabem de dir, la societat capitalista ja no seria viable, ser frugals implicaria un canvi de paradigma social. Per tant, se’ns torna a plantejar l’interrogant de si té sentit ser frugal en un mon capitalista. Tal vegada la plantejaria no com una qüestió de sentit, sinó, més aviat com la possibilitat d’un antídot, una mena de vacunació que cada individu pot assumir per tal de frenar la manca de sentit profunda que comporta ser cada dia més conscient de les fractures, de les incoherències que ens envolten en el nostre dia a dia. Veure persones que dormen al carrer, parlar amb gent que ha perdut la seva feina, mirar el telenotícies com construeixen murs per evitar migracions que generen por en el nostre primer mon. Gràcies a la globalització de la informació estem cada dia més desconcertats perquè ens adonem que tots formem part d’una carrera insensata cap a l’aconseguiment de més riquesa, més seguretats, més estatus i que aquesta carrera ja fa temps que ha deixat de tenir sentit, ja que ni és segura –les bancarrotes, la corrupció, la crisi i els canvis abruptes ens ho poden fer perdre tot d’un dia per l’altre- ni ens fa més feliços, ni genera més benestar a nivell social.
Aleshores el pas següent pot ser el d’entrar en un estat de buidor sense sentit. Haver perseguit més i més certeses durant mitja vida, o tota la vida, o haver fet esforços, estudiant, treballant, amb la idea que un dia es podrien recollir els fruits, haver  omplert la ment i l’existència amb activitats frenètiques dirigides a augmentar la percepció d’estar construint alguna cosa ferma, il•lusionats pel fet que la mirada dels altres ens retorna una imatge d’èxit, seguretat, poder i, perquè no?, de positivitat i...adonar-se que tot això no serveix per allunyar la por, per donar un contingut a la vida, per saber qui som.  Una vida frugal pot ser una manera de donar sentit a la vida, més enllà de la societat a la què pertanyem, d’estar en contacte amb les nostres arrels, reconeixent que la terra és la font, el magatzem, la llar de tot el que necessitem per viure. 
La frugalitat és una filosofia de vida que afirma que es pot viure amb allò necessari. En altres paraules, estalviar recursos en la mesura que sigui possible. Ofereix una alternativa al consumisme i millora la percepció de què és ser ric. Evitar gastar recursos innecessàriament – aigua, aliment, diners, roba, energia, treball...- ens pot retornar la percepció que no necessitem més del que tenim i podem orientar la nostra energia cap a aspectes no materials de l vida.
El documental “Hijos de la tierra” del Patxi Uriz, ens parla d’aquesta font de saviesa i d’energia que és la terra i de com una vida frugal ens acosta a adquirir coneixements per saber com habitar-la. (L’hem pogut veure diumenge passat 8 de maig al Teatre Principal?)

Maria Monini