Què és l’amistat? Quin o què valor té a la nostra vida? Neix d’algú amb qui compartim aspectes important dels nostres mons significatius, relacions, afinitats i la resta d’espais per on ens movem. Tots aquells àmbits que ens defineixen com a persones.
Amb el pas del temps t’adones com varia el significat d’amistat i com també varien llurs lligams, implicacions i significats. Per exemple amb aquells  amics de la infància  amb els que anàvem a l’escola. Quan després ens hem fet més grans i hem anat a l’institut, la universitat o al món laboral, s’ha mantingut aquell vincle? Després casar-se, tenir fills o no, segons les relacions de parella i els llocs on ens movem, tot canvia. Però aquelles amistats, també han canviat?
Sovint llegim, sentim o diem: “Un amic de veritat sempre...”
Així doncs,  parlem “d’amics de veritat” diferenciant-los d’altres amics. Pel que nosaltres mateixos diem s’entén que ens coneix, que sap com pensem, i podem compartir més.
“Vaig adonar-me de que era un amic, perquè quan ho vaig passar tant malament, estava al meu costat”. També en moments difícils, en el dolor ens pot unir i fer més amics, amb persones que no ens pensàvem. Un altre exemple és també l’amistat davant d’una mancança de la salut, perquè estan patint el mateix mal, és poden posar en el mateix lloc de l’altre, es poden sentir compresos. Però ho compartim tot? Si que hi ha més intimitat però a fins a quin punt?
“Jo ho puc compartir tot amb la meva parella, és el meu amic...” Aquesta relació també es dóna quan el teu company, resulta ser un amic/ga, ja que és qui comparteix la teva vida.
Però com sabem el que podem compartir amb els amics? A qui no li ha passat explicar quelcom en confidència, i el que creiem ser amic, tergiversar el que se li ha dit, i posar-nos en un embolic? O utilitzar l’amistat per beneficiar-se d’un estatus o una situació tant física com material, com diu la frase “por el interès te quiero Andrés”...
Amb tot això podem contestar l’interrogant d’avui, ho podem compartir tot? O hem de seleccionar el que hem de compartir?

Gemma Puig