Les vacances són un invent urbà. Els jocs olímpics i el teatre grec i el pa i circ romà controlava l’oci  del poble fins que l’església i els guerrers medievals transformaren els rituals per controlar el temps, els territoris i l’economia. A pagès i a la costa el calendari  i els viatges els condicionava la necessitat económica. El temps desvagat o d’oci era regulat religiosament amb festes rituals agrícoles-ramaderes o d’oficis artesans urbans.
Justament demà, sant Antoni, és el patró dels paletes. (No sé si ho celebraran gaires, amb la crisi actual!)
 
La revista L’Avenç de juny, a l’article “Barcelona i el turisme: l’invent d’una tradició”, analitza els orígens del turisme de la burguesía europea i de la “ciutat dels prodigis”, a costa de l’explotació obrera industrial i colonial dels indians i  tràfic d’esclaus antillans.
El Modernisme de grans arquitectes, el temple expiatori de la Sagrada Família de Gaudí en són el màxim exponent turístic i cultural. Les exposicions universals de 1888 i 1929 van revitalitzar la ciutat comtal i potenciar els banys de mar i balnearis de la  burguesía. Tot aquest món va decaure el 1936-39 i amb el franquisme, que liquidà les iniciatives catalanes fins els anys 60, quan el turisme estranger va canviar les nostres tendències econòmiques i socials amb les vacances populars al mar i a l’estranger com a luxe o necessitat social. (Títol de l’anterior programa .?) I fins la BCN olímpica de 1992!

Les vacances depenen de la gestió del temps... i de l’economia. El banc del temps. Justament ahir hi havia una conferencia-debat sobre aquest tema a la biblioteca.
Ara que acaba el curs escolar podrem fer una avaluació dels objectius assolits i les mancances del sistema educatiu o econòmic. Retallades en recursos humans i econòmics per donar-los a Bankia? Vagues i manifestacions fins a fi de curs: dilluns, dimarts, dimecres... I el curs que ve serà pitjor. Per això m’he retirat.
La jubilació permet estar desvagat i fer vacances... si l’economia ho permet.
A Sanitat cada cop hi ha més depressions i malalties per la crisi.
Ens han declarat la guerra económica, psicológica, moral, social...
El capitalisme aplica la doctrina shock del desastre cada vegada més impunement.
Deia B. Brech, ”L’assaltar un banc no és res comparat amb el delicte de crear-lo”.  Investigen la creació de Bankia? Ningú recorda ja Banca Catalana o Casinos?

Com a l’inici de curs del .? ara us proposo un viatge de fi de “carrera”:
Als paradisos fiscals de Bankia, Noos, cas Palau de la música...?
Al purgatori Vaticà? O a la Primavera àrab?
A l’infern de Síria, Palestina, dels saharahuis o a la fam del Sahel africà?
Sort que el pont de maig va portar el canvi de govern Merkozi europeu a França.  Prometen recuperar la jubilació als 60 anys (amb 40 treballats des dels 18 anys!) .

Aquí a Arenys ja fa dies que gaudim de temps d’estiu a platges i terrasses.
Aquest dijous de Corpus, després d’una paella al sol amb un bon amic i d’escriure una estona, vaig baixat al barri gòtic de Barcelona per veure l’ou com balla a la catedral, a l’ajuntament, al museu Marès o al jardí romàntic de l’Ateneu.  
L’allau de turistes i badocs era abassegador. I en lloc d’anar a Sitges a veure les catifes de flors, em va agafat el rampell d’anar a la Patum de Berga, reseguint les colònies tèxtils del riu Llobregat. Necessitava retrobar els amics a la festa tribal, ensumar l’olor de pólvora de la guita, dels plens i la catarsi de la festa tel.lúrica,
esperant que arribi el solstici d’estiu per fer el primer bany purificador.

I faré turisme a “la millor botiga del món” (“Barcelona és bona si la bossa sona”), a la platja, al Pirineu, al Londres olímpic? A les illes gregues (Santorini, la mítica Atlàntida, o a Creta per enfrontar-nos al minotaure i sortir del laberint grotesc on ens porta el rapte d’Europa?).