Hi ha una dita que diu que si volem coses noves i volem canviar i evolucionar, hem de llençar allò que és vell per deixar lloc a allò que és nou.

La pregunta clau es, com podem avançar si vivim ancats al passat? I la següent es, aprenem d’aquest passat?

Diuen que l’experiència es un grau, però realment sabem aprofitar aquest aprenentatge?,o es allò de que l’home sempre topa dues vegades a la mateixa pedra?

Un mateix pot reflexionar, si viu condicionat o no pel temps que ja ha passat, per la seva pròpia experiència viscuda. Es tracta d’aixecar-se, de créixer i d’evolucionar, de superar les caigudes.

En un altre nivell podem parlar de la societat, de la història. Hem sentit moltes vegades que la història es repeteix, però aprenem de la història?

Sí, vivim en un temps present, no hi ha dubte, però mentre uns constantment tenen la vista posada en el passat i es passen la vida recordant i revivint aquest passat, uns altres avancen endavant, aprenen del passat per tenir un present millor.

I tú, cap on mires? I la nostra societat, on té posada la mirada?

Estem al punt de l’interrogant. Un interrogant que ens obre les portes a altres interrogants. Què en penseu de tot això?