La definició d'immigració i migració depèn de la posició física que ocupa l’observador, així si estic en Europa i apareixen sirians aquests sirians són immigrants per a un europeu i emigrants per a la resta dels sirians a Síria.  Són persones que  intenten que alguna cosa canviï  i millori en la seva vida. Son pobres, marginats i/o desfavorits que intenten sobreviure econòmica o políticament. Son protagonistes de revolucions, migracions de mort i de vida . Entre 1959 i 1973, 1 milió d’espanyols. Entre 1800 i 1940,  55 milions d'europeu, italians, polonesos i irlandesos a USA. Milions de xinesos al sud-est asiàtic, mexicans a Usa, turcs a Europa….sirians 2 milions ara. I ara 6 de cada 10 joves espanyols planeja emigrar per un altre tipus de pobresa la de l'expectativa d'un futur sense oportunitats professionals.
Desgraciadament la pobresa no és un fenomen puntual. I és visible per als pobres i invisible per a molts rics. Com la pobresa és desagradable de veure les gents del primer món acostumem a no veure-la, protestem poc per ella, contribuïm poc per suavitzar-la i som de vegades i més o menys conscientment, còmplices de la seva existència.
És el primer món la principal proveïdor de pobres?. Ho som a casa nostra i molt més quan explotem  durant centenars d’anys les nostres colònies en Àfrica, Amèrica i Àsia. Ho varen ser els imperis Espanyol, Francès,  Inglés, Portuguès, Xinès, Japonès…i tots els imperis anteriors. I ara?, ara també. Els imperis, els lobbys, les grans corporacions financeres……i els que estan darrere de tots ells.
Qui està darrere de totes aquestes grans organitzacions supranacionals i d'influència mundial?...sorpresa..….darrere, dins i damunt de tot estan normalment…milions de persones

 com tu lector i com jo…i potser fins  tu i jo?... 
El Banc Santander és de set grups financers USA que controlen el 45’3%, BNP i Credit Suisse el 6%, un 54% ho posseeixen accionistes amb molt petites participacions i un 1’7% ho posseeix la família Botí. Chase Nominees Usa, accionista número u què és?:  grans fons d'inversió i pensions amb clients amb menys del 5%  (els famosos NN, “non named”)o sigui oficialment innominats….o sigui que els partícips són estalviadors privats,
que busquen la màxima rendibilitat als seus estalvis
que forcen a les societats gestores a treure la màxima rendibilitat possible

…..i que les societats gestores forcen a les corporacions empresarials a treure els millors resultats, sota pena de retirar fons de capitalització.
que tot això exerceix una brutal pressió de llests sobre ximples, ràpids sobre lents, de poderosos contra humils, d'afortunats contra desgraciats, de rics contra pobres, del primer món contra el tercer món.

I que a la base està la pulsió primària de vida de l'ésser humà que es nodreix d'un dels més notables components: l'acumulació. La voracitat d'aquesta subpulsió acumulativa és insaciable. Mai se’n  té suficient. I com que els recursos mai són il•limitats, el que uns acumulen es al preu de la pobresa d'uns altres?.
Proveïr fons i infraestructures per els refugiats es la solució?..es una solució a l’emergència actual,  la verdadera solució pot passar per una profunda reflexió y presa de consciencia dels països del primer mon més un gran pla històric-estratègic d’ajut al auto-desenvolupament del tercer món….però…tot i així..
estimant que la pobresa es una qualificació, arbitraria, evolutiva i subjectiva, que neix de les comparacions, estem segurs que es podrà eliminar mai?.  Fins el segle XXI no s’ha aconseguit .

Octavi Garcia Rivalt. Llic. Psicologia. Arenys de Munt. Febrer 2016.