Cada dia més ens envolten i persegueixen paraules i conceptes com espiritualitat, creixement emocional, consciència, pau interior...

Sembla que haguem passat dels eslògans que venien el culte al cos a aquells que ens ofereixen la pau d'esperit..

Què ho fa, que just quan semblava que més vil es torna l'home,guerra, contaminació,malversació, que més reneguem de la Religió tot i que potser només,de la seva història, dels seus mètodes demagogs, obsolets i castradors. Ara, més que mai, busquem refugi, pau i respostes tot i que a priori semblen altres mètodes allunyats d'elles, venen a dir el mateix?

Què entenem realment per espiritualitat?
És un Creixement personal? la cerca de la felicitat interna? És una pràctica o una manera d'entendre la vida?

Tècniques i més tècniques , inconnexes entre elles, ens acompanyen i condicionen cada dia més en aquesta recerca interior: Ioga, meditació, reiki, mediumnitat...
Cada una amb la seva parcel•la de veritat absoluta.
Totes assegurant-te que a ella només i arribaràs sol i a la teva manera, però passant per la seva i a la seva manera...

Però busquem un cop més una píndola màgica o senzillament la gratificació momentània de tenir "experiències místiques"?

En què es diferencia de la religió, quan amb una anàvem a missa i a Lourdes i amb l'altre a ioga i a  la India, amb el mateix grau de convenciment i veneració?
Osho i Krishnamurti per Bíblia i Coran?

Diuen que Religió prové del mot religare, estar lligat a Déu però realment prové de religiosus que vol dir escrupolós, aquell que no es comporta a la lleugera quan creu fermament en quelcom. Una fermesa de culte, esperit i acompanyament que potser el que es considera espiritual també en fa lloança però no sé si realment se la creu quan la vida el posa a prova.
 
Perquè si aquesta renegava de la religió pel fet d'haver de tenir intermediaris entre jo i la meva divinitat cada dia més ens estem lligant a  nous gurús, rituals i judicis tant o més dogmàtics del pensament i l'actuació "correcte" , ara anomenada coherència...

Serà que tot és en el fons el mateix? la cerca nascuda d'una necessitat de tenir esperança més enllà del cos físic i de la realitat punyent?