Venim a aquest món amb l’única certesa que un dia o un altre morirem. El com arribarà la mort és un misteri, com la vida mateixa. Però quan una malaltia greu avança i es pot
divisar el final a l’horitzó, la persona afronta una situació difícil però on encara hi ha cabuda per moltes coses. Però, què es pot fer quan ja no hi ha volta enrere i queda poc temps per viure?
La societat ens ensenya a sobreviure, a tenir més diners, a estimar, a com podem ser més feliços.. però no a com afrontar l’última etapa de la vida. En perdre el futur sembla esvair-se el present i tot sovint, les persones es deprimeixen en perdre el sentit de la vida quan es perd la salut.. Qui i com, doncs, ens haurien d’educar per afrontar aquesta etapa que tanca el nostre cicle vital?
Tot i que la major part de les persones viuen el final de la vida com un fracàs, algunes refereixen ser felices en gaudir del dia a dia, en mirar enrere i observar el que han fet i mirar el present i sentir l’estimació de les persones que els envolten. Mil maneres de viure i mil maneres de morir... “Morir vivint: és possible gaudir de la vida al final de la vida?”