Etimològicament, felicitat procedeix de la paraula llatina felicitas que alhora prové del llatí felix que vol dir afortunat, que aconsegueix el que busca. Si cerquem la definició en el diccionari trobem que felicitat és  allò que ocasiona un estat anímic de plena satisfacció.
Es tracta d’un dels temes més importants de la  filosofia, ja que la seva recerca acostuma a ser l'objectiu primordial de l'ésser humà.
Hi ha força teories al voltant d’aquest objecte: els hedonistes, la identifiquen amb el plaer tant del cos com de l’ànima; Epicur, la descriu com l’absència de dolor, patiment i angoixa; els utilitaristes, lliguen la felicitat pròpia a l'aliena inaugurant així la concepció social de la felicitat segons la qual l’home no pot ser feliç si aporta grans dosis de patiment als altres. Una de les darreres aportacions al concepte de la felicitat ha estat el de la psicologia positiva que la defineix com una suma d’emocions positives causades per unes activitats positives.
Sigui com sigui, es tracta d’un concepte ambigu donada la seva complexitat a l’hora de definir-la.
Per a mi, la felicitat és una opció ja que puc decidir, a pesar de las circumstàncies que envolten la meva vida, a pesar de les dificultats i “desgràcies” per les que estic passant, el ser o no feliç.
La duresa de la vida és directament proporcional a l’aprenentatge que cadascú de nosaltres hagi de realitzar al llarg d’aquesta, així doncs, la realitat que ens envolta és molt diferent per a cadascun de nosaltres.
Com puc decidir, doncs, ser feliç si la meva vida està immersa en un caos absolut, no entenc el que m’està passant, la meva ment no pot parar de pensar, els pensaments s’apilonen, el cor em fa mal, no puc respirar, els esdeveniments es desencadenen tan vertiginosament que no sóc capaç de parar, els dies i les setmanes passen a un ritme tan ràpid que ni tan sols sóc capaç d’apreciar que, en realitat, estic viu però que no estic vivint sinó que simplement estic passant per la vida?
 És realment difícil i complicat tan sols pensar en la felicitat davant d’aquestes circumstàncies però, tot i així, puc decidir ser feliç. La clau resideix en l’acceptació de la meva realitat i de mi mateix. 
No som conscients moltes vegades que cada dia està ple de moments de felicitat: el somriure d’un veí, una paraula amable, un petó robat, la nostra cançó sonant a la ràdio,  un deliciós cafè calent al llevar-nos, una dutxa relaxant … Cents de minuts, de segons, ens proporcionen aquests moments que no recordem perquè estem tan immersos en la nostra rutina diària que passem per ells sense apreciar-los.
Tota la generositat que ens puguem regalar a nosaltres mateixos en un intent d’estimar-nos cada dia una miqueta més, ens ajudarà a posar en una balança tot el que vivim i a valorar si el nostre dia a dia es pot definir com de “felicitat” malgrat la nostra realitat sigui, a vegades, dura i  injustificable.

Montse Macanàs