La mort és considerada un fracàs per la medicina. La tecnologia ha aconseguit noves formes de combatre la malaltia i allargar la vida a qualsevol preu, reforçant la creença de que podem arribar a ser immortals. Però, quin paper té en tot plegat un cos programat biològicament per a morir?
Quan emmalaltim i anem perdent facultats i condicions, la nostra dignitat es veu amenaçada per múltiples factors. La medicina aconsegueix allargar la vida, quelcom impensable fa un segle, deixant les persones en condicions deplorables on la qualitat de vida no justifica la quantitat d’anys que es puguin viure. On estaria la frontera, doncs, entre la potencialitat de la medicina i la voluntat de la persona?
La dignitat és un terme utilitzat sovint per pacients, familiars i professionals sanitaris per discutir sobre unes condicions de vida. Associada al benestar o podent ser vulnerada, la dignitat és utilitzada en ocasions per defensar postures divergents. La dignitat pot ajudar a definir quan una vida paga la pena viure-la o, per contra, ja no  com s’expressa en ocasions en termes “d’aquesta vida ja no és digna”. Salut i malaltia, sobreviure o morir: fins quan una vida és digna?